L’entorn 2019-03-22T18:08:34+00:00

UN ENTORN INMILLORABLE

Porrera és un petit municipi del Priorat on la família Marco ja estava establerta el segle XIV, segons consta en el primer cens català i europeu.
Des de fa segles, la principal activitat de la regió és el cultiu de les vinyes.
Porrera compta amb un gran nombre de rellotges de sol, majoritàriament del segle XIX, fruit del desenvolupament econòmic d’aquesta època

La situació privilegiada de Porrera és determinant en els nostres vins.

Els principals trets diferencials són  EL SÓL, L’ALÇADA i l’INFLUÈNCIA DEL MEDITERRANI.

EL SÒL DEL PRIORAT

El sòl del Priorat proporciona un caràcter únic de mineralitat als vins d’aquesta denominació. És un terreny àrid, caracteritzat per la presència d’estrats de pissarra anomenada llicorella. El cultiu de la vinya es realitza en terrasses o costers en les escarpades pendents dels turons, a una alçada entre 200m i 700m.
El Priorat té un microclima molt particular amb estius secs i càlids i hiverns freds, amb precipitacions anuals molt escasses i diferències de temperatura entre el dia i la nit molt altes. Les maduracions són lentes i per això obtenim vins amb complexitat. A Porrera la influència del clima mediterrani està parcialment neutralitzada pels vents.

L’ALÇADA

L’alçada a Porrera és superior a la mitjana de la DOQ Priorat i les nostres vinyes són les més altes de Porrera entre els 450 i 710 metres sobre el nivell del mar. Aixó ens aporta frescor, intensitat aromàtica i capacitat d’envelliment als nostres vins degut a una verema molt més llarga i pausada permetent el raïm creixer i formar-se amb tranquilitat.

INFLUÈNCIA DEL MEDITERRANI

Al trovar-nos al limit de la Serralada del Montsant, s’obre una petita escletja per l’entrada aires provinents del Mediterrani, refrescant lleugerament les vinyes a l’estiu i mantenint-les calides a l’hivern, obtenint una gran regularitat any rere any en la qualitat del nostre raïm.

PRIORAT

La Denominació d’Origen Qualificada Priorat és una petita regió muntanyenca situada al cor de la província de Tarragona. El massís de la muntanya del Montsant forma el límit nord, a l’oest es troba la serra de la Figuera, a l’est Molló i, al sud, el territori obre i segueix el curs del riu Siurana aigües avall cap a l’Ebre. El riu Siurana i els seus afluents són la principal artèria geogràfica de la zona i han creat una sèrie de valls a causa també de les corbes geològiques de les serralades i de les vessants. D’acord amb les lleis de Catalunya relatives a la divisió administrativa regional, tot el territori de la DOQ Priorat forma part d’una àrea administrativa més gran coneguda com a Priorat, que també inclou un territori que no forma part del vi del Priorat.

La DOQ Priorat és l’única denominació de vi qualificada a Catalunya i és una de les dues úniques existents a Espanya. Aquest segell de qualitat exigeix ​​una sèrie de condicions basades en la qualitat i L’implementació de determinats sistemes de producció de vi. El caràcter DOQ Priorat vol dir que els seus vins són únics i exclusius. Els vins elaborats amb aquesta denominació d’origen són els únics autoritzats a portar el seu nom a tot el món: Priorat.

PORRERA

Fins al final del segle XII, Porrera formava part del territori controlat per Siurana. Al 1171 el poble va ser donat al monestir de Pedrabona de Sant Vicenç del Garraf.

El 1201, els canonges de Sant Vicenç del Garraf van atorgar una carta de població als habitantsde Vallem Porreram. L’abril de 1263 el monestir d’Escaladei va comprar els territoris i els drets de Porrera i es van incorporar a la Cartoixa d’Escaladei del Priorat.

Durant el segle XVIII, Porrera, com tot el Priorat, experimenta moments importants creixement econòmic i demogràfic. A causa del creixent vi internacional i begudes espirituoses demanda, la regió del Priorat s’especialitza en la viticultura. Al mateix temps, Porrera esdevé un pas obligat quan el vi és enviat a la ciutat de Reus on els vins estaven preparats per ser es va embarcar al port de Salou als mercats internacionals.

El monocultiu de la vinya i la consegüent dependència social i econòmica van ser fatal quan es va descobrir el primer punt focal de la fil·loxera el 1893 a Porrera. En un curt període de temps les vinyes es van convertir en desert i la població,atret per la proximitat de Reus va deixar gran part de la terra.

No obstant això, molts porrerans van tornar a les seves terres i molts altres van ser plantats un altre cop